Aquestes imatges són una aproximació a dos territoris.
Tots dos reflecteixen el més essencial: la terra i la vida.
Sóc conscient del seu aspecte antropològic,
però l’antropologia no és pas la raó d’aquestes imatges.
He procurat ser fidel a allò intemporal i dins aquest àmbit costumista destacar la senzillesa d’una forma de vida i el seu paisatge.
No hi ha folklore, sinó el cor del nen que encara rep l’aroma del que és durador.
Així, doncs, he pensat en la meva mare i en la meva terra i els hi dedico aquestes imatges.

Pere Colom 1996

Introducció per al llibre “El silenci del temps” 1996