Les oliveres. Cultura minoica. La deessa blanca. Els mites grecs.

Una investigació visual sobre l’origen dels mites de la mitologia grega.

La meva hipòtesi és que durant la veneració de la deessa blanca, és a dir, de nit sota les llums i ombres projectades per la lluna, amb només una mínima capacitat d’observació, totes i cadascuna de les figures mitològiques apareixen incrustades a les ombres de oliveres mil·lenàries.

L’au Fènix, les Gàrgoles, el Minotaure, les Harpies, etc., segurament no van sorgir de la simple imaginació sinó d’una mirada atenta sota la influència de la Deessa Blanca, complementada de vegades amb l’absorció d’alguna barreja activadora de la fantasia.

En aquesta obra la Deessa Blanca es simbolitza per una imatge femenina integrada o formant part de l’olivera.

A l’època del coure i del bronze i de la cultura minoica, les dones representaven el vincle entre la terra i el cel.

L’olivera a les civilitzacions.

Civilització egípcia
El simbolisme de l’olivera va transcendir la vida, ja que col·locaven una branca d’olivera als sarcòfags del difunt.

Antiga Grècia
L’olivera a l’antiga Grècia era considerada un arbre màgic que simbolitzava la immortalitat, la vida, la victòria, la fertilitat i la pau.
De fet, es van lliurar corones de branques d’olivera als guanyadors dels Jocs Olímpics.

Religió cristiana
Jesús solia trobar-se i pregar amb els seus deixebles a la “muntanya de les oliveres”. Noè sabia que les aigües havien retrocedit sobre la Terra quan el colom va tornar amb una branca d’olivera. Per tant, la pau està simbolitzada per un colom que porta una branca d’olivera.

Religió jueva
L’oli és un símbol de la benedicció divina. A la Menorah, els canelobres de set branques, els jueus fan servir oli d’oliva. Els antics hebreus utilitzaven l’oli per a cerimònies religioses, sacrificis i fins i tot per ungir els sacerdots.

Religió musulmana
Per als musulmans, l’olivera i el seu oli estan relacionats al·legòricament amb la Llum de Déu que guia l’ésser humà.