+34 656 424 345
photo@perecolom.com

GODDESSES OF SOUL AND BODY

The project:

From the Renaissance up until the nineteenth century, art and sculpture have drawn upon Venus, goddess of love and beauty, as one of the most characteristic figures representing the ideal of feminine beauty.
 
Since the dawn of the twentieth century, perhaps, these goddesses have been displaced by actresses, models and celebrities from the pages of the gossip magazines.
 
Yet there are Goddesses much closer to home, generally passing us by unnoticed: the barmaid, the teacher, the supermarket check-out girl, the law student, the doctor, the craftswoman etc.
 
This book intends to pay tribute to these goddesses: women who are strong, independent, self-assured, proud of their bodies and of the role they play in today’s society.

Pere Colom

Textos de Carme Riera, Roser Amills, Carlos Agustín, Bárbara Marqués y Joana Llabrés.

Tapa dura, 188 páginas.
Editado por PLAN B
Publicación Otoño 2021
Dimensiones: 34 x 23 x 4 cm

TEXTOS

Amb voluntat artística

La idea d’aquestes fotografies de Pere Colom sorgeix com un homenatge a la dona. La dona, això és la persona de sexe femení, en carn i os, nua, representada per moltes dones. Dones de diferent edats, àmbits, origen i condicions socials que es posen voluntàriament davant de la càmera del fotògraf, amb llibertat absoluta i absoluta complaença. 

No es tracta de fotos robades ni pagades. No es tracta de models professionals d’aquestes que surten a les revistes i coneixen, perquè estan molt acostumades a  posar, el millor angle i la postura més afavoridora, sinó de dones anònimes a les quals la possibilitat de sortir fotografiades a aquest llibre els ha fet  il·lusió i els ha semblat una mena de victòria sobre les seves avant  passades que, ben segur, no s`haguessin deixat retratar  exhibint la nuesa del seu cos. 

Els costums han canviat molt i amb molta  celeritat entre nosaltres. Mentre a bona part d’orient les dones  segueixen anant tapades de cap a peus, amb vel i fins i tot amb burka, aquí, a occident  a ningú li pot semblar escandalosa la nuesa femenina – o masculina–, cosa que no fa ni mig segle passava.

  Diuen que una imatge val més que mil paraules. Però jo sovint he afirmat que no sempre és així. De vegades les paraules valen més que les imatges perquè ens permeten imaginar segons la nostra voluntat.  De vegades les paraules tenen ales que ens porten lluny i les imatges, per contra, no ens permeten volar. Tot i que accepto que, en alguns casos, les imatges són tan potents que ens quedem sense paraules.  És el que  em passa davant  les que ens ofereixen les fotografies de Pere Colom. 

Diuen que la càmera fotogràfica no és altra cosa que un ull que mira, però tots sabem que hi ha moltes maneres de  mirar.  Podem mirar amb amor, amb odi, amb interès o desinterès. De manera acurada o desacurada, amb bona o mala intenció. Podem mirar sense veure o, per contra, podem veure més enllà d’allò que mirem. 

Els bons fotògrafs i en Pere Colom és un dels  grans, enfoquen el seu objectiu,  per mirar i veure, sobre tot per captar què hi ha més enllà del que en aparença retraten, en especial, quan els retrats, com passa a aquest llibre, són de persones, de dones que,  de manera voluntària, renuncien a qualsevol embolcall per mostrar la seva nuesa i recordar-mos fins a quin punt  la nuesa  s’identifica amb la  innocència però també amb la indefensió. 

És necessita una tècnica força acurada i una mirada neta per descobrir el misteri d’aquestes dones i jo crec que Pere Colom ho aconsegueix, transformades pel seu art amb deesses.

Carme Riera
      Escriptora
Membre de la Real Academía Española

Mallorca: Diosas de cuerpo y alma, es la continuación natural del trabajo de un fotógrafo cuya visión universal del mundo y de la cultura y del arte, se ha enfocado con precisión local en ese territorio suyo propio, en su isla. Pere Colom es un artista que ya en su primera portada en la revista PHOTO en 1986 mostró su interés y su maestría al tratar el desnudo femenino.

En el año 1990 Pere Colom fue seleccionado para exponer durante seis meses en el Pabellón Kodak en Epcot, Estados Unidos para celebrar el 150 aniversario del nacimiento de la fotografía. Su obra titulada “Escultura de madera en la roca”  nos muestra el mar sereno, el horizonte acogedor, húmeda la piedra, desnuda la madera, luminosa el agua, la luz primigenia del Mediterráneo, de su isla.

Unos pocos años después, en 1996 Colom publica el libro “El silenci del temps”, un conjunto de fotografías donde se adentra en la Mallorca bucólica y ancestral, en el que aparecen sendas fotos de mujeres: una está desnuda sentada sobre una roca con el agua hasta las rodillas y sin cabeza, como una estatua clásica y la otra vestida con un traje de baño rojo vista desde lo alto zambulléndose en el mar.

Luego, a comienzos del siglo XXI, ya desde el aire, subido en un helicóptero, Pere Colom sobrevoló la isla y se editó “I Love Mallorca because…”, publicación en la que salvo en dos de las imágenes en las que aparecen un rebaño de ovejas en una y un barco pesquero en otra, el sujeto de todas las demás es el paisaje, la tierra, Mallorca es el ser vivo, ella misma, sus costas, sus montañas, sus valles, bosques y acantilados.

Ahora, en el año 2021, Pere Colom presenta en estos retratos la belleza de unas mujeres que a la vez son territorio y encarnan una Mallorca vital, valiente, capaz de afrontar con ánimo fino los hechos evidentes de su época.

Carlos Agustín
       Periodista i fofógrafo

“Quan la teva conducta coincideix amb les teves intencions,
quan les teves accions estan d’acord als teus pensaments,
quan la teva ment, el teu cor, i el teu cos actuen junts,
quan les teves paraules són coherents amb les teves accions,
allà hi ha un poder immens.”

Joe Dispenza 

El dia que en Pere Colom em va parlar per primera vegada d’aquest projecte, vaig detectar en la brillantor dels seus ulls que xerrava molt seriosament, cosa que no abunda avui dia en la producció cultural i que s’agraeix especialment en aquesta nova era que hem inaugurat, la humanitat sencera, a causa dels canvis profunds que està ocasionant la pandèmia mundial. 

Va ser una cita d’allò més inspiradora, entre cafès i referències mitològiques em va explicar que estava triant dones poderoses, deesses, totes mallorquines de naixement o per adopció intel·lectual i professional, i immediatament vaig pensar en un fet massa oblidat de les deesses de qualsevol cultura, enclavament geogràfic o època. Egípcies, maies, celtes, gregues, babilòniques o ses dones d’aigo mallorquines.

Ho he reflexionat i escrit durant anys i encaixa perfectament amb l’objectiu d’aquest llibre: les deïtats femenines són més poderoses com més autenticitat hi ha en elles, i això incorpora virtuts i suposats defectes. 

Deesses que es permeten ser juganeres o gamberres, que s’alegren o s’enfaden, exigents o disperses, que saben sortir-se amb la seva, que no se sotmeten a res ni a ningú. Així som les dones quan ens deixem de tonteries i ens fem veure en tot el nostre esplendor real i genuí, sense por ni donar explicacions. 

Així, completes, cadascuna de nosaltres és una deessa i com a tals tenim força per cuidar-nos, estimar-nos unes a les altres, potenciar-nos un nivell molt més profund que la simple exigència d’inclusió d’aquest món caduc en el qual ja no ens sentim còmodes i cal dir-ho, aquest món tan mal configurat (i defectuosament estructurat) del patriarcat. Quina antigor, el patriarcat, podent tenir deesses!

I quin millor mitjà per explicar-li una mica més tot això al món que aquest llibre. Aquí hi ha un camí que ens convé, quina sort que en Pere el transiti també, és un molt bon viatger que sap dir-ho i diu “dona: la teva pell, el teu cabell, les teves mans, els teus llavis, la teva mirada, el que fas i penses i dius, és de deessa”. 

Una altra cosa és que els altres encara no sàpiguen veure-ho, però mostra’t orgullosa i ho veuran, sense por a la violació o les crítiques per haver-te despullat, sense por a no estar en els cànons físics aquells que ja no funcionen si ets deessa, sense por al què diran… 

Unint-te al temps i no lluitant contra ell. Unint-te a altres dones per celebrar-te.

També Coco Chanel deia que “la bellesa comença amb la decisió de ser un mateix”. Hi estic molt d’acord, només que jo afegeixo que el més difícil és aquesta part d’esbrinar qui ets, i també la més important, i cal que hi hagi tradició, referents. Exemples a seguir. És un honor per a totes les dones que hem participat en aquest projecte obrir una miqueta més el camí.

Amb aquest llibre, entre totes, li expliquem al món el que és ser mallorquina, el que és ser cadascuna de nosaltres, i ho expliquem nosaltres, amb la veu potentíssima de tot el que som. Ni més ni menys. Les mallorquines som poderoses deesses fora de l’estàndard de les postals tradicionals, ja no som pageses tapades amb es rebosillo i res més, som madones dels nostres cossos, som generoses mostrant-nos en cos i ànima, som les sàvies hereves de totes les mallorquines que hi va haver i els lliurem aquest regal a les mallorquines que vindran perquè els resulti un miqueta més fàcil dir-li al món “sóc una deessa mallorquina, coneix-me respeta’m tal com sóc i beneiré la teva visita a la meva terra”. 

I en un altre pla, per acabar, fa falta destacar que a més hi ha un ordre molt subtil en aquest llibre que en Pere ha treballat fins al mínim detall, i que es nota sense notar-se. Els grecs miraven el cel i consideraven que l’univers era bell perquè estava ordenat. I en varen dir cosmos, que en grec significa alhora ordre i bellesa. 

En Pere Colom, d’una manera natural i respectuosa, ha ordenat i retratat i tornat a ordenar aquest cosmos femení mallorquí i el resultat és tan inspirador com electritzant, genera impacte social, impacte emocional i impacte professional perquè cadascuna de nosaltres des de les nostres àrees, des de la nostra visió del que és ser dona, des de les nostres professions i inquietuds, hem xerrat amb ell, cadascuna ens hem expressat tal com som sense complexos, hem opinat i escrit, hem imposat les nostres regles i hem col·laborat a favor de les seves en un ordre que sí ens inclou i ens fa sentir segures. Mira’ns.

Ens veiem perquè ens vegis, per conversar amb qui ens mira, per brillar més que les estrelles del firmament, que és el que les deesses fem amb molt de gust quan volem i a més ens ho posen tot a favor.

Lectora, lector, benvinguts a aquest viatge. Cada pàgina t’ajudarà a mirar-nos i mirar-te profundament, a qüestionar i reconfigurar el teu concepte de territori, bellesa i identitat. Formem un tot, som el que pensem i el que penses tu. Accepta aquest regal i després comparteix-l’ho, regala-li al món aquesta forma de mirar Mallorca ampliada i rica i podràs dir que de veritat has conegut l’illa. Mallorca és totes les deesses que l’habiten. Mallorca és una gran dona. 

Roser Amills
Escriptora

DEESSES MALLORQUINES

Aquesta obra és el resultat de l’explosió de dues creacions artístiques, la del fotògraf, que a través de la seva mirada fa apologia de la reivindicació femenina contemporània, i la de les models, que per mitjà de l’exhibició de la seva figura projecten la seguretat de la dona mallorquina moderna, la imatge de la qual és el resultat d’una comunitat històricament plural i diversa, bressol del mestissatge i la interculturalitat.

El present projecte és un manifest de l’alliberament que experimenten les dones davant l’objectiu fotogràfic, un procés d’apoderament femení quan són elles les que decideixen despullar-se enfront de la càmera i front el món, mostrant amb naturalitat tota la seva essència.

La fotografia aquí no constitueix un instrument de perversió de la silueta de les dones, sinó que serveix com a pont per a encendre la flama d’una dona poderosa que exposa sense complexes el seu cos, la seva intimitat, la seva carn, i especialment, la fam de la llibertat sexuada i sexual.

En definitiva, ens trobem davant un treball de reproducció visual que representa una forma de transgressió de la moral de la sexualitat, pervertida durant segles, per a convertir-la en una imatge fresca que emana erotisme i sensualitat de forma natural i sincera trencant les barreres socials i culturals carregades de pudor, prejudici i vergonya. 

Es vol presentar, mitjançant el treball de l’artista, l’alliberament femení de la Mallorca del segle XXI com una resistència i contraposició al conservadorisme encara imperant en la societat, on els tatuatges es transformen avui en una marca d’identitat i la seva pell nua reflecteix el mestissatge existent en la cultura mallorquina moderna.

Bàrbara Marquès
Politòloga. Màster en Cooperació Internacional

Per la meva proximitat amb en Pere he seguit el projecte de les deesses des del principi. Tot d’una em va parèixer molt formós i profund, però ha estat quan he vist la primera prova impresa que he comprès del tot la magnitud del seu pensament. Amb la seva mirada el concepte de deessa se m’ha ampliat i ha passat d’esser una idea que em connectava amb les deesses terrenals o mitològiques a connectar-me amb un sentiment molt més espiritual.

Gràcies a aquestes dones que, amb generositat i innocència, s’han posat davant la càmera i la mirada d’en Pere i, a través dels texts que han escrit, ens han oferit unes paraules que defineixen, en part, la seva ànima, puc connectar amb una dimensió molt més profunda. Tots som deesses o deus perquè tots duim a dintre aquest estat que transcendeix la matèria i el pensament i ens connecta amb la unitat universal. Amb la sensibilitat d’en Pere i la transparència de les dones se m’ha despertat una emoció que està molt més enllà de la pell, de la matèria i dels pensaments. M’he sentit unida, lligada, agermanada amb aquestes dones. Crec que la mirada tan alliberadora d’en Pere, que no les donava ordres de com posar sinó que les insuflava confiança i sentit de llibertat i naturalitat, ha aconseguit que elles ens mostrin aquesta energia divina, bellíssima, encantadora i lliure; i això és el que em captiva d’aquest llibre.

El fet que les dones s’hagin anat llevant capes de roba fins a arribar a la pell em fa veure que la pell no és, sinó, un altre vestit que pareix individualitzar-nos, però que realment no significa res. El que ens converteix en deesses i deus és el que no es veu, però s’intueix i se sent i, en Pere, ajuntant en el seu projecte el seu ull d’artista, la seva sensibilitat i elegància, la seva frescor i naturalitat amb les paraules de les dones ens apropa a aquest no ser i ens fa sentir la divinitat que tots duim a dedins i que només surt quan ens llevam capes i capes. Totes som deesses, el difícil és canviar la mirada per poder adonar-nos d’això.

Els diferents estats de l’ànima es reflecteixen amb tranquil·litat i bellesa, hi veig innocència, alegria, serenitat, misteri, recel, profunditat, saviesa, diversió, poder, tendresa, seguretat, provocació, picardia, estima… Hi ha mirades que foraden, altres mirades trenqui-les i serenes, unes qüestionen, d’altres donen esperança, beatitud… Tot hi cap, i ha sortit sense provocar-ho, sense cercar-ho, perquè la llibertat és la base de la visió del món d’en Pere i la seva càmera no és sinó un reflex d’ell mateix i així ens ho transmet…

Joana Llabrés

DEESES QUE SON ICONES DE VIDA

Quan relacionem les paraules deessa i art, de seguida pensem en aquelles perfectes escultures greges i romanes d’una bellesa femenina ideal que, recuperada més tard pel Renaixement amb les famoses Venus i altres personatges mitològics, ha traspassat els segles per arribar a les experimentacions cubistes, les distorsions expressionistes i altres formes de revolta envers el classicisme de la bellesa. Els museus europeus contenen nombrosos exemples de dones convertides en icones venerades per milions de persones. Les Venus de Tiziano són el perfecte exemple del desig masculí encarnat per aquell “pintor de dones”, com el va batejar el Marquès de Sade. Altres, com el gran Leonardo, preferiren endinsar-se en l’ànima humana. Per això ens deixà la seva Dona Lisa, o Gioconda, un emotiu retrat psicològic que encara fa tremolar el temps.

Les deesses de cos i ànima captades per la càmera i l’ull de Pere Colom són també dones corrents, models voluntàries del brillant l’exercici de respecte i estima per la dona que ha fet l’artista. Però elles no són ni perfectes ni anònimes i tampoc han sofert cap transformació simbòlica, ni encarnen cap personatge literari o bíblic. La seva bellesa té més a veure amb la veritat que amb la perfecció. I això és precisament el que les fa tan creïbles, tan dignes, tan perfectes a la seva manera.

Les dones-deesses que ha anat identificant entre les multituds de persones amb qui es creuava dia a dia pels carrers, els bars, les tendes o les terrasses en Pere Colom són dones amb història. Dones que llueixen amb orgull les consignes deixades als seus cossos pels tatuatges i les ferides de la vida. Dones que miren de front no per seduir l’espectador sinó per dir “jo sóc aquesta”. I per això ens han escrit els seus noms i una frase, un text, un poema… o potser res.

Les dones que travessen les pàgines del llibre de Pere Colom són un valuós testimoni de la diversitat femenina del primer quart del segle XXI. Dones que no necessiten el permís ni la mirada constructora de ningú per ser elles. Si fossin un retrat barroc -que ho són en gran manera- diríem que els seus atributs son, sobretot, les seves qualitats. Són fortes i valentes, treballadores, lluitadores, conformades o inconformistes, éssers humans que no provoquen més que empatia i ganes de prendre un cafè amb elles perquè t’acabin d’explicar el que s’endevina en les seves paraules deixades com a vestigi.

Aquests commovedors i convincents retrats de Pere Colom són una fita molt alta dins la trajectòria de l’artista, un projecte molt personal que el situa entre els grans retratistes contemporanis de la seva generació. Intel·ligent i cultivat pels anys i la vida, ell sap perfectament com vestir les seves deesses-dones de l’entitat intangible dels seus mateixos somnis. Sap que no els hi calen ornaments, ni sostenir llibres o acaronar una mascota per semblar intel·ligents o sensibles. Despullades de tot el que és superflu i només vestides amb les ombres i les llums que les envolten, els seus rostres somrients, els seus ulls vius, les seves mans parladores i les captivadores ondulacions dels seus cossos ens parlen amb tota la força silenciosa de l’instant màgic i vibrant que ha congelat la seva presència poderosa.

Pilar Ribal i Simó